Signatura electrònica: evolució del consentiment informat

En l’àmbit sanitari s’utilitza el consentiment informat per a multitud de proves diagnòstiques i cirurgies. A tots ens han fet proves i operacions en què, abans de començar, ens han fet signar un document en el qual ens informaven dels riscos i donàvem el nostre consentiment. En aquest post t’expliquem què és el consentiment informat, on es regula, quan s’utilitza i quins avantatges aporta l’ús de la signatura electrònica.

Què és el consentiment informat?

El consentiment informat és un procés mitjançant el qual els professionals de la medicina informen el pacient sobre el tractament que se li realitzarà, així com dels riscos, beneficis o alternatives que existeixen, de manera que el pacient pugui donar el seu consentiment o no a la realització de la prova o tractament de què es tracti.

El consentiment informat es materialitza en la signatura d’un document per part del pacient en el qual es plasma aquesta autorització.

La regulació del consentiment informat deriva de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica que a l’article 8 estableix que:

1. Tota actuació en l’àmbit de la salut d’un pacient necessita el consentiment lliure i voluntari de l’afectat, una vegada que, rebuda la informació que preveu l’article 4, hagi valorat les opcions pròpies del cas.

2. El consentiment serà verbal per regla general. No obstant això, es prestarà per escrit en els casos següents: intervenció quirúrgica, procediments diagnòstics i terapèutics invasors i, en general, aplicació de procediments que suposen riscos o inconvenients de notòria i previsible repercussió negativa sobre la salut del pacient.

3. El consentiment escrit del pacient serà necessari per a cadascuna de les actuacions especificades en el punt anterior d’aquest article, deixant fora de perill la possibilitat d’incorporar annexos i altres dades de caràcter general, i tindrà informació suficient sobre el procediment d’aplicació i sobre els seus riscos.

4. Tot pacient o usuari té dret a ser advertit sobre la possibilitat d’utilitzar els procediments de pronòstic, diagnòstic i terapèutics que se li apliquin en un projecte docent o d’investigació, que en cap cas podrà comportar risc addicional per a la seva salut.

5. El pacient pot revocar lliurement per escrit el seu consentiment en qualsevol moment.

A conseqüència de l’anterior, la regulació de consentiment informat requereix que es presti de forma voluntària, que proporcioni informació a l’usuari i que l’entengui. D’altra banda, en determinats casos, s’ha de plasmar per escrit i es pot signar utilitzant la signatura electrònica.

Quins avantatges aporta la signatura electrònica al consentiment informat?

Durant molt de temps aquest consentiment s’obtenia en un document físic, però això representava diversos problemes com la pèrdua o deteriorament del paper, la possibilitat que l’usuari negués l’autenticitat de la signatura, etc. Però gràcies als avantatges que aporta la signatura electrònica sobre el consentiment informat, s’obtenen beneficis com els següents:

  • Accessibilitat. Es pot accedir al document de forma senzilla en qualsevol moment i des de qualsevol dispositiu.
  • Estalvi de recursos. La signatura electrònica és més barata i respectuosa amb el medi ambient perquè no cal imprimir documents ni desplaçar-se per signar.
  • Validesa legal. La signatura electrònica té reconeguda la seva validesa legal a través del Reglament Europeu 910/2014 denominat eIDAS que s’estableix a l’article 25.1 que no es denegaran efectes jurídics ni admissibilitat com a prova en procediments judicials a una signatura electrònica pel sol fet de ser una signatura electrònica o perquè no compleixi els requisits de la signatura electrònica qualificada.
  • Evidència documental. Durant el procés de signatura electrònica del consentiment informat es recullen dades de tot el procés per reforçar la seva validesa legal: dades de l’emissor i del receptor, dades dels correus electrònics i IP implicades, segell de temps, dates de tots els enviaments, document signat i annexos, etc.
  • Garantia d’integritat del document. Amb el procés de signatura electrònica es garanteix que el document signat no ha estat alterat o modificat després de la seva signatura, de manera que no es pot manipular de manera fraudulenta.
  • Traçabilitat. Mitjançant el procés de signatura electrònica del consentiment informat se sap en tot moment si s’ha signat o no el document i quan.
  • Seguretat. La signatura electrònica aporta seguretat legal tal com hem vist, i, a més també seguretat en el fet que és molt més difícil, per no dir impossible, que el document s’extraviï.
  • Estalvi de costos. La signatura electrònica del consentiment informat permet estalviar costos en molts sentits: s’estalvia gasolina perquè no hi ha desplaçaments, s’estalvia energia i tinta perquè no s’utilitza impressora i s’estalvia espai, ja que no hi ha paper físic.
  • Prova. A conseqüència de la validesa legal de la signatura electrònica i de l’existència de totes les evidències electròniques que hem citat, aquest consentiment, signat amb signatura electrònica, es pot utilitzar com a prova en un judici.
  • Conservació. El consentiment informat és una part fonamental de l’historial clínic d’un pacient de manera que aquest pot sol·licitar una còpia d’aquest. La llei que hem esmentat anteriorment obliga a guardar la història clínica durant un termini mínim de quinze anys des de l’alta en cada procés assistencial. Per tant, el consentiment informat també s’ha de mantenir durant aquest temps i amb la signatura electrònica és més senzill.

Tal com has vist, el consentiment informat és fonamental per a moltes proves diagnòstiques i pot contribuir molt a agilitzar i facilitar els tràmits l’ús de la signatura electrònica.

Si encara tens dubtes sobre la utilitat d’aquesta modalitat de signatura, no dubtis en donar-te d’alta i provar la signatura electrònica gratuïtament.

Feu un comentari