Segueixes desplaçant-te per a signar documents? Amb la tecnologia actual és possible signar contractes i altres documents des de qualsevol part del món gràcies a la signatura electrònica. La transformació digital de la teva empresa pot començar o reforçar-se amb la utilització de la signatura electrònica de manera que s’agilitzin tots els processos i millori l’atenció al client.

Es pot signar des de qualsevol lloc utilitzant la signatura electrònica?

El gran avantatge de la signatura electrònica és que no és necessari cap desplaçament per a signar donat que tot el procés es realitza digitalment. Això permet, per exemple, que la teva empresa contracti treballadors o proveïdors en altres països o que puguis internacionalitzar els teus productes i serveis i vendre’ls en altres països de forma senzilla signant contractes digitalment amb els teus clients.

Són vàlides les signatures electròniques en qualsevol país?

Les signatures electròniques de Click&Sign compleixen amb els requisits de les normatives internacionals com el Reglament Europeu eIDAS, o la normativa dels Estats Units E-SIGN (Llei de signatures electròniques en el comerç nacional global) i UETA Acts (Llei Uniforme de Transaccions Electròniques), així com amb la legislació d’altres 30 països.

En el cas dels Estats Units, la signatura electrònica és vàlida en tots els seus estats i té la mateixa validesa legal que una signatura manuscrita. La major part dels estats ha fet poques o cap modificació a la normativa UETA i els que les han fet o mantenen la seva pròpia normativa, o respecten la UETA.

En altres països podem destacar, entre altres, les següents normatives:

  • Sud-àfrica. En aquest país podem ressaltar la Llei de Transaccions i Comunicacions Electròniques i Dret Comú de Sud-àfrica de 2002 Número 25 de 2002 que garanteix l’admissibilitat de les comunicacions electròniques a Sud-àfrica i parla del pes probatori dels missatges de dades.
  • Argentina. En el Codi Civil argentí destaquen els articles 974, 978 i 1020 que regulen el valor probatori dels documents privats. Per tant, la signatura digital es regula a la Llei de Signatura Digital 25.506.
  • Brasil. Al Brasil la signatura electrònica es regula en el Codi Civil i el Codi de Procediment Civil.
  • Índia. En aquest país trobem la Llei de Tecnologia de la informació del 2000 i la Llei de proves de l’Índia.

En general, en totes les normatives es regulen dos tipus de signatura:

  • La signatura electrònica avançada. En aquest cas s’inclou un certificat digital que vincula la signatura a la identificació de la persona que signa, d’acord amb una sèrie de normes sobre la manera de verificar la identificació. El certificat digital s’emet per un proveïdor de serveis de confiança o autoritat de certificació.
  • La signatura electrònica qualificada. La signatura inclou un certificat digital qualificat que permet identificar sense cap classe de dubte al signant. En aquest supòsit, el certificat digital qualificat només pot ser emès per un proveïdor de serveis de confiança qualificat i autoritzat pels organismes corresponents.

Internacionalització d’empreses i signatura electrònica

En l’economia actual moltes empreses, tant espanyoles com d’altres països decideixen apostar per la internacionalització i ho fan portant una part de la seva producció a un altre país o exportant. Tot això suposa que el volum de transaccions amb l’estranger augmenti que sigui necessari signar contractes sense utilitzar paper. En aquest context la signatura electrònica és la solució que les empreses necessiten i per tal que sigui plenament vàlida, amb caràcter general, cal complir els següents requisits:

  • Que provi de forma inequívoca la identitat del signant.
  • Que la llei del país li doni validesa jurídica.
  • Que el país tingui una tecnologia adequada per tal que els organismes encarregats de l’autorització emetin una signatura electrònica avançada.

En definitiva, és fonamental que es garanteixi la identitat de les dues parts que signen el contracte i que la signatura electrònica estigui recolzada, pel que fa a validesa jurídica, per les lleis dels dos països.

En el cas d’Espanya, la validesa de la signatura electrònica deriva de:

  • L’article 25 del Reglament eIDAS que estableix que:
  1. No es denegaran efectes jurídics ni admissibilitat com a prova en procediments judicials a una signatura electrònica pel simple fet de ser una signatura electrònica o perquè no compleixi els requisits de la signatura electrònica qualificada.
  2. Una signatura electrònica qualificada tindrà un efecte jurídic equivalent al d’una signatura manuscrita.
  3. Una signatura electrònica qualificada basada en un certificat qualificat emès en un Estat membre serà reconeguda com a una signatura electrònica qualificada en tots els altres Estats membres.
  • L’article 23 Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic que, entre altres aspectes, estableix el següent:
  1. Els contractes formalitzats per via electrònica produiran tots els efectes previstos per l’ordenament jurídic, quan concorrin el consentiment i els altres requisits necessaris per a la seva validesa.
  2. Per tal que sigui vàlida la formalització de contractes per via electrònica, no serà necessari el previ acord de les parts sobre la utilització dels mitjans electrònics.
  3. Sempre que la Llei exigeixi que el contracte o qualsevol informació relacionada amb el mateix consti per escrit, aquest requisit s’entendrà satisfet si el contracte o la informació es conté en un suport electrònic.

Per tant, la internacionalització de les empreses és cada dia més senzilla gràcies a la signatura electrònica que permet competir a organitzacions de qualsevol tampany en mercats cada cop més globalitzats.